Mirant enrere

Veure el que està passant estos dies a València em fa estar trista i contenta a la vegada.
Trista per què la situació que estem vivint sembla la de fa 40 anys.Sembla que tornem a viure l'època que van viure els meus pares i .....on està tot allò que ells van fer i aconseguir?On està tot allò que ells van fer per nosaltres?
Em sembla estar vivint les històries que ells m'han contat que passava quan eres joves .
Han vingut 4 lladres i corruptes i ens ho han llevat tot!!!!!!
Han vingut i s'han gastat tot allò que els nostres pares i iaios van aconseguir amb molt d'esforç i suor.......el nostre futur i el dels nostres fills
I contenta per què veig que la gent ha eixit al carrer i sembla que ja no està tant de moda ser del PP.
Eixa moda que ens ha volgut vendre el mitjà de comunicació que tenim ací a València, eixe mitjà que paguem entre tots i sols parla del que alguns volen.Eixe mitjà que conta les noticies mal contades i amaga la realitat.Com hui ,que la noticia del que està passant a València l'han camuflada diguen-te que el govern ja havia pagat part del deute que te amb els instituts i escoles.
Estos dies han eixit al carrer els alumnes del institut Lluís Vives de València,alumnes de 14 anys que no tenen ni calefacció al seu institut per què el govern del PP no paga els diners corresponents,xiquets que sols han eixit al carrer a manifestar-se i a demanar allò que és seu i a dir no als retalls en algo tan bàsic com és la seua educació .Les càrregues policials estan siguent molt dures contra ells.Han hagut detencions,agresions e insults.
Als nostres polítics que es van acostar a recolzar la protesta també van ser agredits.Tot açò passava hores després de que expulsaren a Mònica Oltra del Congrés per portar una camiseta que deia..."NO ENS FALTEN DINERS, ENS SOBREN XORISSOS"
On està la democràcia que diuen que tenim si ja no tenim ni dret a manifestar-nos ni a vestir-nos com volem?
La gent jove ha esclatat i ha eixit a defensar allò que pensen és per el seu futur.
Serà una època complicada pel que fa manifestacions i concentracions però ara més que mai hem D'estar units i eixir al carrer i cridar ben fort allò que no ens agrada.
Que els nostres fills no puguen dir mai que no vam fer res .

 

Quines son les prioritats?

Em faig a diari la mateixa pregunta......quines son les prioritats en este moment?
Tal vegada siga fer un camp de gespa artificial al poble ?
O tal vegada siga fer una auditoria ?
O fer una altra pista de padel ?
Fer el camp de gespa supossa una inversió de 200.000 euros que seria aprofitat per un centenar de xiquets del poble,però..... hem de quedar be en els pares , no?Ja que van estar 3 anys fent politica de carrer al poliesportiu i van prometre a una gran majoria d´ells la inversió si entraven a l´ajuntament, ara no els poden defraudar!!!
Fer una auditoria a l´ajuntament...perquè? Sobren els diners per a que es gasten 20.000 euros , o sols  ho fan perque ho portaven al seu programa electoral i volen fer tot el promés?.Que hi ha indicis d´ una mala gestiò de l´antic equip de govern?Dons be......
I fer una nova pista de pàdel? Em sembla absurd quan ja en tenim una al poble.Sí!!!...la gent juga, clar que juga,en tota la gent que tenim a l´atur al poble normal que la pista de padel tinga cues per a jugar.En alguna cosa es tenen que distraure per a no pensar en com arribar a fi de mes.
He sentit tot tipus d´històries, gent que li llevaran sa casa per no poder pagar-la, gent que no arriba a fi de mes, gent que te dos xiquets i no poden ni comprar roba per als seus fills, gent que ha d´anar a menjar  a casa dels seus pares, etc....Moltissimes històries que senc a diari i em cau l´ànima als peus de sentir-les.
Quines són les prioritats en temps tant durs per al govern del PP aci a Simat?
Sembla que la gent li importa poc, i sols es dediquen a fer el que possava al seu programa electoral  deixant a un costat les priritats màximes .
Hui m´han dit que sóc molt revolucionaria....com no he de ser-ho?
Cada nit , quan acaba el dia , he sentit mil històries....històries reals .....històries que estàn passant a gent que conec,i no puc compendre com hi ha gent que te com a prioritat gastar-se els diners pùblics en coses que no son imprescindibles i no donant feina o formació.No ho entenc ara ni ho entendre mai.
No em calle res d´allò que no em pareix be i que em sembla absurd.
Ho he fet fins ara i seguire fent-ho!!!
 Acabaré donant ànims a tota la gent que no passa per un bon moment.....que en son molts!!!I dir-los que no es queden en l´intent , que miren sempre endavant i pensant que demà serà millor que hui!!!!

El meu camí

Com saber si el que fem és el correcte????
Com saber si anem per bon cami?
Com saber si ens anirà be ?
Com saber si el que diguem en cada moment és el que cal?
Com saber a qui buscar per a demanar ajuda?
La veritat, el que deguem fer, el més important, l´amistad, l´amor,el  correcte........on trobem tot açò??

Totes estes preguntes i més son les que em faig al despertar cada mati.Em pare a pensar i pense....estaré fent-ho be?els agradarà a tots el que faig, dic o pense?Tenen tots  un moment en esta vida que els passa el que em passa a mi,no saber si seguir fent en el que faig o canviar de cami?o sols soc jo que vaig un poc despistà?

Estic en un punt de la meua vida que tot es una pregunta i no sé molt be qui em puga ajudar a trobar les respostes o si ho he de fer jo sola.
Tampoc sé si em donaren algun consell, si realment el seguiria perque fins a dia d´avui sempre he actuat conforme als meus ideals i pensant sempre en fer be, igual eixe es el meu problema, que pense massa en els demes i massa poc en mi, o no?no sé....no sé quin es el meu problema però el que si que pense es que tinc capacitat per poder fer-ho millor del que estic fent-ho, sinó no em preguntaria tanta cosa I tindria més respostes a les meues preguntes.

Sé que tot el que he fet, dit o pensat no ha segut sempre el més correcte, de vegades he fallat, ho sé perque algun dia he arribat a pensar que voldria tirar enrrere per canviar alguna cosa, però al fi i al cap crec que tampoc ho he fet tan malament, o això es el que pense jo.
No sé si tindre tanta pregunta es bo o no, no sé si trobare les respostes a totes elles, el que si se és que almenys intentaré buscar-les,per mi i per si alguna vegada algú es fa les mateixes preguntes que jo,no per donar-li les respostes sinó per indicar-li el cami per on pot trobar-les.I quin es el cami on estan les meues respostes?doncs, crec que seguiré fent el que faig, lluitant per el que vullc,ajudant als demés i esquivant cada obstacle que em trobe en el cami.
Sé que cada mati em faré moltes preguntes i que anire trobant les respostes però al mateix temps ixiran altres preguntes.
Sé que seré forta per poder arribar a la meua meta,o almenys ho intentaré, que a dia de hui es trobar les respostes que em faig cada matí, sé que hi ha molta gent al meu costat buscant tambe les seues respostes i no m´abandonarà en mig del cami, com tambe se que en eixe cami  anirà apareguent gent  que m´acompanyaran en el viatge de la vida.

Aleshores, no se encara la resposta a moltes de les meues preguntes, el que si se es que lluitaré per tobar-les i actuaré en cada moment com crega necessari per poder arribar a trobarles.
Áçò es una reflexió que faig perque sapigau el que senc ara mateix, sols donar les gràcies a tots els que m´acompanyen en aquest llarg camí en busca de totes les meues respostes.
M´encanta vore com al llarg del recorregut d´eixe cami apareixen persones tan meravelloses com les que tinc ara mateix al meu costat.Espere apareguen més i em dónen instruccions per anar responent a les meues preguntes.

Benvinguts!!!!

Després d´haver passat  molts mesos desde que vaig fer aquest blog, hui ,que és un dia com un altre, he decidit començar a utilitzar-lo.
He estat pensant molt quina finalitat donar-li i he arribat a una conclusió que poc a poc anireu descobrint tots aquell que s´aventureu a llegir el que jo aniré publicant.
Sols vos diré de moment una cosa.....quan passen uns anys  no podria mirar als meus fills als ulls i dir-los .......la mare no ho va intentar.
Mai els diré eixa frase perque per ells faig tot el que faig.
Donc be.....ara que ja vos he contat alguna coseta vos done la benvinguda al meu bloc, que espere siga una bona experiència per a mi, per contar-vos moltes coses, i per a vosaltres per llegir el que jo escric.
Benvinguts al meu blog!!!