No cal títol......la lluna el triarà!!!

Ara de sobte has eixit de la meua vida, has eixit i per segona vegada.

Has desaparegut com ho fa la lluna quan deixe de vore-la.

Mirar-la em recorda a tu i cada nit quan no puc dormir, somnie en tu, i somnie que tornes per a donar-me aquelles abraçades que em feien desconnectar del món Sencer i feien que els sorolls no escoltara,fent-me sentir única i que algú cuidava de mi.

Ara ella cuida de mi, eixa que em vas regalar i que jo tant aprecie i tinc guardada com si fos un tresor.

Somnie en aquells "bon dia "que cada matí em donaves o aquelles hores mirant la tele com si estiguera al teu costat.

Se que sóc una somniadora però això em fa sentir be i la meua ment es manté en funcionament quan ho faig.

La teua presència note encara que no et vega o no senta el teu olor.

Em vas fer treure eixos somriures que tan dins de mi tenia i em vas fer veure que l'amistat apareix de sobte igual com ho vas fer tu.

A tu em vaig amarrar quan parlar necessitava, a tu, eixe que no em va posar pegues per escoltar-me.

He intentat a tu apropar-me sense cap resultat, però esperaré , esperaré fins que tu trobes el momernt de tornar a la meua vida.

En poc de temps , vaig aprendre moltes coses de tu.Vaig aprendre que la vida no és tan complicada com pensem i que en poc podem tirar endavant i que quan les coses van mal, de repent poden anar be

Si he demanar perdó ho faré, saps que no tinc cap problema en fer-ho i si he d'escoltar el que em dius també ho faré

He estat dies preguntant-me el perquè, el perquè de la teua distancia de sobte i no trobe ninguna resposta.

Entenc la teua postura encara que no sàpiga el motiu ja que abans de jutjar m´agrada pensar que tot és per alguna raó.

Tenim la mala costum de no demostrar el que sentim i igual jo vaig ser la culpable de tindre't tant prop de sobte i no dir-te-ho.Tenim la mala costum de sols apreciar el que tenim quan ja no ho tenim, i jo he sigut una de elles.

La teua amistat m´agradria tornar a tindre i que la distància no estiga present entre nosaltres.Poc més demane , amb això tindria prou!!!

Igual és tart però el meu cos necessitava escriure estes paraules, i necessitava que tu les llegires.

Ara és el teu moment, ara et toca a tu decidir perquè jo la decisió ja l'he pres, la meua postla meua postura no ha canviat .No m´agrada perdre a ningú de sobte i menys sense saber els motius.

Pren-te tot el temps que necessites, que jo no et posaré presses ni obstacles per a tornar a la meu vida.

Que la lluna cuide de tu i et faça llum quan no veges el teu camí!!!!

El meu particular homenatge.

La meua infància en tu vaig passar i molts bons records tinc d´aquella època.

Ho recorde tot de tu.

Recorde on et podia trobar, eixa casa que a l´entrar ja em feia sentir be.Aquella porta de fust amb el picot a l´entrada.Aquella escala que moltes vegades feia olor a coses que tant m´agradaven.Eixa olor que mai he tornat a sentir però que recorde com si el meu olfacte estiguera impregnat de ella.

Recorde l´entrada a eixa casa on un quadre penjat que deia "Dios nos guarde" cada vegada que entrava jo mirava.

Recorde aquella habitació on tu estaves sentada al voltant d´una taula redona.

Recorde el teu somriure, eixe que em regalaves quan em veies entrar a aquella menuda habitació-Eixe somriure que et feia més guapa que ninguna.

Recorde el teu olor al perfum eixe que tenies damunt de la teua còmoda,en eixa habitació que jo tantes vegades vaig estar i recorde ara mateix com si estiguera allí dins.

Recorde cada bes que em vas donar, que van ser molts.

Recorde quan em deies "et brillen els ulls"..... jo ja sabia que després d´aquella frase em tindria que quedar a casa un dies per una amigdalitis.Ningú millor que tu coneixia eixos ulls, eixos que reflexaven el meu estat d´ànim i tot el que en paraules no volia dir.Tu.....la que vas cuidar de mi durant tants anys!!!

Tu....la que va deixar enrere part del seu temps per cuidar-me i donar-me tot allò que tenies.I no van ser poques les coses que em vas donar, coses que ara veig que em sobraven per què sols estar en tu, i gaudir de la teua presència em sobrava.

Recorde quan fèiem eixes reunions familiars al menjador de ta casa on l´alegria es desbordava en tots nosaltres.Eixa alegria que tu ens contagiaves i nosaltres et tornàvem a tu!!!

Em sembla que vaig viure un somni, un somni del que no havera volgut despertar.Un somni que de vegades intente tornar a viure tancant els ulls intentant quedar-me dormida , aquell en el que tu estaves al meu costat i aquell en el que recorde era molt feliç,una felicitat que tu em vas ensenyar a compartir amb tots , al igual com feies tu.

De vegades aconsegueix entrar en eixe somni , eixe somni en el que estàs tu, eixe somni en el que aconseguix sentir el teu olor,aconseguixc notar les teues abrasades,aconseguixc estar prop de tu i en el que et promet cada vegada que et veig seguir ensenyant tot allò que tu a mi em vas ensenyar i contagiar d´alegria la vida dels demés.

Vas marxar de sobte, com si fores un cometa per l´aire i vaig deixar de voret , però la llum que desprenies es va quedar enganxada a una estrella en el cel, eixa que cada nit mire, eixa que que brilla més que ninguna , i eixa que sempre m´acompanya en el meu camí.Un camí que se no serà fàcil però que cada vegada que alce el cap note que estàs ahi fent el camí amb mi , al meu costat i sense deixar que mire enrere ni em done mai per vençuda en cap situació.




El recordar-te i sentir-te em fa ser molt forta i se que mai sola em deixaràs!!!

Segueixes estant present!!

Quasi fa un any desde aquell dia.

Un dia en el que la tristesa es va apoderar de tots nosaltres, de la gent que et volíem.

Va ser un dia molt trist però al mateix temps un dia de alegria de veure que deixaves enrere tot el patiment que durant tant de temps es va apoderar de tu per descansar en pau.Un patiment que vam passar tots en tu fins L'últim minut .

Sempre vas ser un exemple de valentia per a mi i hui encara segueixes siguen-ho.Em vas ensenyar que la distància no fa oblidar a les persones que vols, és per això que a dia de hui sent que et vull igual o més que quan estaves entre nosaltres.

La teua valentia recorde.Eixa valentia que ens feies veure a nosaltres i ens feies pensar que estaves be encara que no ho estaves.Mai vas deixar de somriure i això també és un acte de valentia.

Vas lluitar com si fos la pitjor guerra que hagués existit, i desde ací vull dir-te que no vas perdre eixa guerra, vas guanyar a tots als soldats als que et vas enfretar.Va ser lluitador fins L'últim minut i mai m'oblidaré d´això.Vas ser un exemple a seguir!!!!

Hui, és el teu aniversari,i he volgut escriure't aquesta carta per a que sàpigues que cada dia et recorde.Recorde el teu somriure que es contagiava allà on anaves i de segur que estigues on estigues seguiràs fent-ho.

Ací et recordem cada dia, i molts dies ixes en algunes de les conversacions de la meua família.Ixen els nostres somriures quan et recordem ja que sempre ens venen al cap els bons moments que vam viure al teu costat,uns moments que mai ningú oblidarem.

Moltes felicitats tio, i allà on estigues , no canvies mai i seguix sent com eres....et vull!!!

Història d´un amor que inmagine

Aparegué....aparegué en la meua vida de sobte, com si fos un guardià a mitja nit.

Als ulls no el vaig voler mirar per por a gaudir del moment.

Sols volia xarrar, conversar i intercanviar experiències amb ell.

Però de sobte alguna cosa en mi em va fer mirar-lo als ulls.La seua mirada penetrant va entrar dins de mi, tant fons que em va fer una ferida ,una ferida que en la pitjor guerra no havera tingut.

Encara la recorde,recorde eixe moment cada dia i a cada minut.Eixa mirada picara i amb ganes de menjar-se al món.Eixa mirada que no puc oblidar, eixa mirada color mar que va fer que m´adentrara dins de ella.

De sobte les seues mans començaren a acaronar-me i al mateix temps el meu cos a sentir una sensació que feia molt de temps no sentia.Una sensació de llibertat,com la tenen les aus quan volen per L'Aire,una sensació esborronadora com quan el fret entra dins de tu.

Em sobraven les paraules,ni tan sols volia sentir-les eixir de la seua boca,sols volia que amb la seua mirada em diguera allò que volia dir-me. I ho vaig entendre, i tant que ho vaig entendre com se segur que ell em va entendre a mi.

Poc a poc s'acostà a mi fins que em va arravatar els petons que tenia per a ell.Uns petons plens de sentiments i plens de ganes de demostrar el que tenia dins.

La passió ens va desbordar fins al punt de poder parar de ningú dels dos de besar-nos i abraçar-nos.

Després de tot allò va arribar el moment, ens vam llevar la roba peça a peça fins que ja no en quedà ninguna, sols els dos, els dos sols,vivint la passió i la gana de convertir-nos en una sola persona.

Ens fusionarem fins arribar a ser sols un, un que no volia soltar-se de l´altre.Ens vam menjar el món durant una llarga estona , no volíem que acabara!!!

La teua respiració encara puc recordar i sent usurpar les teues paraules prop de la meua orella.La teua veu greu i melancòlica la tinc gravada a la meua ment i recorde quan em deies.....tot anirà be!!

Vaig confiar en tu i sabia que tot aniria be , fins al punt de deixar-me portar per tu.

La fúria es va apoderar de nosaltres fins arribar al moment, eixe moment que tant havíem esperat els dos...estar un dins de L'altre!!!Aquell moment en el que vam arribar els dos a vore la lluna amb la passió que ens va pertocar

Vaig ser teua i tu vas ser meu, i desde aquell dia sols puc despertar pel matí pensant amb aquella mirada i aquells ulls color mar que em van enamorar i hipnotitzar.

Aquella nit , una nit fosca i calorosa,que mai podré oblidar, la recorde a cada dia i a cada moment de la nit, fent recórrer pel meu cos aquell sentiment que en aquell moment en ell vaig sentir .

Ens oblidarem de tot i de tots durant una llarga estona fent servir els desitjos dels dos.Uns desitjos que vam veure complits una nit en la que la varem deixar-nos portar i vam fer servir el sentiment de L'amor.

Podreu destruir tot allò que trobeu en la meua vida però mai ningú podrà destruir el record de aquella nit!!!