El meu particular homenatge.

La meua infància en tu vaig passar i molts bons records tinc d´aquella època.

Ho recorde tot de tu.

Recorde on et podia trobar, eixa casa que a l´entrar ja em feia sentir be.Aquella porta de fust amb el picot a l´entrada.Aquella escala que moltes vegades feia olor a coses que tant m´agradaven.Eixa olor que mai he tornat a sentir però que recorde com si el meu olfacte estiguera impregnat de ella.

Recorde l´entrada a eixa casa on un quadre penjat que deia "Dios nos guarde" cada vegada que entrava jo mirava.

Recorde aquella habitació on tu estaves sentada al voltant d´una taula redona.

Recorde el teu somriure, eixe que em regalaves quan em veies entrar a aquella menuda habitació-Eixe somriure que et feia més guapa que ninguna.

Recorde el teu olor al perfum eixe que tenies damunt de la teua còmoda,en eixa habitació que jo tantes vegades vaig estar i recorde ara mateix com si estiguera allí dins.

Recorde cada bes que em vas donar, que van ser molts.

Recorde quan em deies "et brillen els ulls"..... jo ja sabia que després d´aquella frase em tindria que quedar a casa un dies per una amigdalitis.Ningú millor que tu coneixia eixos ulls, eixos que reflexaven el meu estat d´ànim i tot el que en paraules no volia dir.Tu.....la que vas cuidar de mi durant tants anys!!!

Tu....la que va deixar enrere part del seu temps per cuidar-me i donar-me tot allò que tenies.I no van ser poques les coses que em vas donar, coses que ara veig que em sobraven per què sols estar en tu, i gaudir de la teua presència em sobrava.

Recorde quan fèiem eixes reunions familiars al menjador de ta casa on l´alegria es desbordava en tots nosaltres.Eixa alegria que tu ens contagiaves i nosaltres et tornàvem a tu!!!

Em sembla que vaig viure un somni, un somni del que no havera volgut despertar.Un somni que de vegades intente tornar a viure tancant els ulls intentant quedar-me dormida , aquell en el que tu estaves al meu costat i aquell en el que recorde era molt feliç,una felicitat que tu em vas ensenyar a compartir amb tots , al igual com feies tu.

De vegades aconsegueix entrar en eixe somni , eixe somni en el que estàs tu, eixe somni en el que aconseguix sentir el teu olor,aconseguixc notar les teues abrasades,aconseguixc estar prop de tu i en el que et promet cada vegada que et veig seguir ensenyant tot allò que tu a mi em vas ensenyar i contagiar d´alegria la vida dels demés.

Vas marxar de sobte, com si fores un cometa per l´aire i vaig deixar de voret , però la llum que desprenies es va quedar enganxada a una estrella en el cel, eixa que cada nit mire, eixa que que brilla més que ninguna , i eixa que sempre m´acompanya en el meu camí.Un camí que se no serà fàcil però que cada vegada que alce el cap note que estàs ahi fent el camí amb mi , al meu costat i sense deixar que mire enrere ni em done mai per vençuda en cap situació.




El recordar-te i sentir-te em fa ser molt forta i se que mai sola em deixaràs!!!