Ara de sobte has eixit de la meua vida, has eixit i per segona vegada.
Has desaparegut com ho fa la lluna quan deixe de vore-la.
Mirar-la em recorda a tu i cada nit quan no puc dormir, somnie en tu, i somnie que tornes per a donar-me aquelles abraçades que em feien desconnectar del món Sencer i feien que els sorolls no escoltara,fent-me sentir única i que algú cuidava de mi.
Ara ella cuida de mi, eixa que em vas regalar i que jo tant aprecie i tinc guardada com si fos un tresor.
Somnie en aquells "bon dia "que cada matí em donaves o aquelles hores mirant la tele com si estiguera al teu costat.
Se que sóc una somniadora però això em fa sentir be i la meua ment es manté en funcionament quan ho faig.
La teua presència note encara que no et vega o no senta el teu olor.
Em vas fer treure eixos somriures que tan dins de mi tenia i em vas fer veure que l'amistat apareix de sobte igual com ho vas fer tu.
A tu em vaig amarrar quan parlar necessitava, a tu, eixe que no em va posar pegues per escoltar-me.
He intentat a tu apropar-me sense cap resultat, però esperaré , esperaré fins que tu trobes el momernt de tornar a la meua vida.
En poc de temps , vaig aprendre moltes coses de tu.Vaig aprendre que la vida no és tan complicada com pensem i que en poc podem tirar endavant i que quan les coses van mal, de repent poden anar be
Si he demanar perdó ho faré, saps que no tinc cap problema en fer-ho i si he d'escoltar el que em dius també ho faré
He estat dies preguntant-me el perquè, el perquè de la teua distancia de sobte i no trobe ninguna resposta.
Entenc la teua postura encara que no sàpiga el motiu ja que abans de jutjar m´agrada pensar que tot és per alguna raó.
Tenim la mala costum de no demostrar el que sentim i igual jo vaig ser la culpable de tindre't tant prop de sobte i no dir-te-ho.Tenim la mala costum de sols apreciar el que tenim quan ja no ho tenim, i jo he sigut una de elles.
La teua amistat m´agradria tornar a tindre i que la distància no estiga present entre nosaltres.Poc més demane , amb això tindria prou!!!
Igual és tart però el meu cos necessitava escriure estes paraules, i necessitava que tu les llegires.
Ara és el teu moment, ara et toca a tu decidir perquè jo la decisió ja l'he pres, la meua postla meua postura no ha canviat .No m´agrada perdre a ningú de sobte i menys sense saber els motius.
Pren-te tot el temps que necessites, que jo no et posaré presses ni obstacles per a tornar a la meu vida.
Que la lluna cuide de tu i et faça llum quan no veges el teu camí!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada