Aparegué....aparegué en la meua vida de sobte, com si fos un guardià a mitja nit.
Als ulls no el vaig voler mirar per por a gaudir del moment.
Sols volia xarrar, conversar i intercanviar experiències amb ell.
Però de sobte alguna cosa en mi em va fer mirar-lo als ulls.La seua mirada penetrant va entrar dins de mi, tant fons que em va fer una ferida ,una ferida que en la pitjor guerra no
havera tingut.
Encara la recorde,recorde eixe moment cada dia i a cada minut.Eixa mirada
picara i amb ganes de menjar-se al món.Eixa mirada que no puc
oblidar, eixa mirada color mar que va fer que
m´adentrara dins de ella.
De sobte les seues mans començaren a
acaronar-me i al mateix temps el meu cos a sentir una sensació que feia molt de temps no sentia.Una sensació de llibertat,com la tenen les aus quan volen per
L'Aire,una sensació esborronadora com quan el
fret entra dins de tu.
Em sobraven les paraules,ni tan sols volia sentir-les
eixir de la seua boca,sols volia que amb la seua mirada em diguera allò que volia dir-me. I ho vaig entendre, i tant que ho vaig entendre com se segur que ell em va entendre a mi.
Poc a poc
s'acostà a mi fins que em va
arravatar els petons que tenia per a ell.Uns petons plens de sentiments i plens de ganes de demostrar el que tenia dins.
La passió ens va desbordar fins al punt de poder parar de
ningú dels dos de besar-nos i abraçar-nos.
Després de tot allò va arribar el moment, ens vam llevar la roba peça a peça fins que ja no en quedà ninguna, sols els dos, els dos sols,vivint la passió i la gana de convertir-nos en una sola persona.
Ens fusionarem fins arribar a ser sols un, un que no volia soltar-se de
l´altre.Ens vam menjar el món durant una llarga estona , no
volíem que acabara!!!
La teua respiració encara puc recordar i sent
usurpar les teues paraules prop de la meua orella.La teua veu greu i melancòlica la tinc gravada a la meua ment i recorde quan em deies.....tot anirà be!!
Vaig confiar en tu i sabia que tot aniria be , fins al punt de deixar-me portar per tu.
La fúria es va apoderar de nosaltres fins arribar al moment, eixe
moment que tant
havíem esperat els dos...estar un dins de
L'altre!!!Aquell moment en el que vam arribar els dos a
vore la lluna amb la passió que ens va pertocar
Vaig ser teua i tu vas ser meu, i
desde aquell dia sols puc despertar pel matí pensant amb aquella mirada i aquells ulls color mar que em van enamorar i
hipnotitzar.
Aquella nit , una nit fosca i calorosa,que mai podré
oblidar, la recorde a cada dia i a cada moment de la nit, fent
recórrer pel meu cos aquell sentiment que en aquell moment en ell vaig sentir .
Ens
oblidarem de tot i de tots durant una llarga estona fent servir els desitjos dels dos.Uns desitjos que vam veure
complits una nit en la que la varem deixar-nos portar i vam fer servir el sentiment de
L'amor.
Podreu destruir tot allò que trobeu en la meua vida però mai ningú podrà destruir el record de aquella nit!!!
