Dia internacional contra la Violència de Gènere

Haver d'escriure sobre el 25 de Novembre no és una tasca fàcil.

Aquest dia és el dia internacional contra la violència de gènere.

Segons les Nacions Unides, s'entén per violència domèstica qualsevol acte d'agressió que té com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada, i quan aquests actes són realitzats per membres de la família o persona de relació d'afectivitat.

La violència de gènere, especialment la que es produeix dins de l'àmbit de la llar, és una realitat que és present en tots els països, en totes les cultures, en tots els nivells socials i s'ha donat durant totes les èpoques històriques, tot i que, generalment, ha quedat silenciada en l'àmbit de la privacitat.

Els maltractaments no són sempre agressions físiques, ja que el seu objectiu no és causar una lesió immediata sinó sotmetre a la persona sobre la qual s'excerceixen.



Aquest dia no celebrem ninguna cosa, sinó al contrari , recordem i amb molta pena a totes aquelles dones que han estat assassinades per les seues parelles o les que dia a dia pateixen maltractes tant físics com psicològics

He d´escriure aquestes paraules per mobilitzar a tota la societat, però no sols en el dia d´avui sinó durant tots els dies de l´any,a estar i lluitar en contra de la violència de gènere.

Veure a les noticies de quan una dona ha sigut assassinada per la seua parella o simplement escoltar que son tantes les dones que denuncien els maltractes , és esborronador

Una de les majors ferramentes que tenim per combatre la violència de gènere és l´educació social vista desde la perspectiva de la igualtat de gènere,i açò ho hem de començar a fer en els nostres xiquets i començar a promoure la seua prevenció desde l´escola.

Acabaré dient que done tot el meu suport a totes les famílies que han passat per un cas de violència de gènere i han perdut algun familiar,a totes les dones que en silenci viuen aquest calvari i a tots els xiquets que veuen a casa seua els maltractes a les seues mares.

No es quedeu callades i denuncieu .......tots estem amb totes vosaltres !!!!

Dia internacional dels drets dels infants

Mentre dinava, en companyia dels meus fills, els he comentat quin dia era hui.

No ha estat una conversa fàcil, ja que ells no entenen moltes de les coses de les que els he explicat, com per exemple que hi haja xiquet que no sàpiga el què és obrir un aixeta i tindre aigua corrent o tindre un lloc per fer les seues necessitats.

Aquestes son algunes de les coses que els he intentat explicar que son els drets dels xiquets:





-No hi ha d'haver cap xiquet o xiqueta al món sense totes les necessitats cobertes, i els adults han de fer els possibles perquè siga així.

-Tots els xiquets i xiquetes tenen el dret

a ser cuidats i a tenir tot el que cal per a poder créixer bé.
-Tots els nens i nenes del món tenen dret

que els ajudin a néixer en les millors condicions i a tenir menjar, un lloc on viure

-Si algun xiquet o xiqueta té algun problema, té dret a rebre ajuda i atenció especial per a poder-lo superar.

-Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a ser estimats. Per això tenen dret a una família.

-Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a anar a l´escola i a l´escola tenen dret a aprendre i passar-ho bé

-Tenen dret a no treballar fins que siguen gran i tenen dret que ningú no els facen mal. Si algú ho fa, ha de dir-ho rebrà i l'ajuda necessària per a resoldre-ho.

-Tenen dret que siguen d´on siguen, visquen on visquen que ningú no els deixe de banda, ningú no els prenga els drets ni els faça sentir malament per cap d'aquests motius.




No sols hauríem de recordar aquest dia avui sinó cada dia.

Els nostres fills viuen amb tot allò que els fa falta per al dia a dia però hi ha que recordar que no tots els xiquets ho fan i no ho hauríem de permetre.

Suport a la vaga del 14N

Aquesta vaga ens afecta a tots, fecta des de la persona aturada, passant pels estudiants, a tots els xicotets i mitjans empresaris, productors i empleats, siga quina siga la seua situació.

 

Es una mobilització de la ciutadania front les retallades i l’austericidi desaforat, on les prioritats dels executius s’han fonamentat en rescatar bancs i no persones”

 

Fer vaga no és una irresposabilitat , com diu la senyora Cospedal,fer vaga és un dret que tenim tots els ciutadans per defensar allò que creguem és nostre i ells ens estàn llevant.Tal vegada els irresponsables hagen sigut ells en clavar-nos on esten perquè nosaltres "no devem , no paguem"

Com a responasble de l´àrea de moviments cívics de la safor-Valldigna del Bloc junt amb la resta dels meus companys anime a tots i a totes a donar suport a aquesta vaga tant siga en l´àmbit laboral com en el de consumisme.

 

Val la pena perdre el sou d´un dia per guanyar la dignitat d´un dia.

 

Estic segura que el nostre esforç  molt prompte es vorà recompensat!!!

 

Mirant endavant

Han estat uns dies intensos i plens d´emocións.


Dedes el dia que vaig rebre aquella telefonada proposant-me ser membre le la nova executiva comarcal, no he parat de pensar en que aquesta era la meua oportunitat per demostrar que tinc molta gana d´apendre i treballar amb i per a tots

Agraeix que la secretària Comarcal, Pepa Izquierdo comptarà en mi per formar part del seu equip, i li assegure que intentaré fer-ho el més bé que puga.

L´àrea que m´han assignat son els "moviments cívics"

Ara toca treballar de valent i demostrar a tota eixa gent que ens diu que tots som iguals, que no és així.

Nosaltres sabem fer un altre tipus de política i no pensant en interessos personals com ho fan molts.

Agraeixo les mostres d´afecte que he rebut desde dissabte i els ànims que em dona la gent al dir-me que estàn segurs que ho faré bé.

Les ganes d´apendre i treballar per tots s´apoderen de mi i estic segura que l´equip que formem la nova executiva comarcal treballarà de valent perquè som un equip amb ganes i molt compromesos amb el que anem a fer.

Gràcies per confiar en mi , no vos vaig a defraudar!!!

Mor part del meu País

Estàn siguen uns dies molt tristos ací al nostre país.Un país que s´ha vist devastat per dos gran incendis que han arrasat part dels nostres pulmons verds que teníem.

La gent que estimem el nostre país plorem per la gran pèrdua aquestos 4 dies i que hui encara no ha acabat.

Ha semblat un malson, un malson que semblava no acabar!!!

Un malson mesclat amb diferents sensacions...impotència , ràbia i desesperació!!

I un malson en el que sentíem crits d'alegria al carrer, masclets i gent de festa per un títol de la que és diu "SELECCIÓ ESPANYOLA"...eixa selecció que a mi no em representa i menys en aquesta tristor que tinc dins de mi.

Un malson que ha arribat a tindre fins i tot víctimes mortals...i moltes, no com diuen en el nostre benvolgut "CANAL 9" que ha sigut un.......Han sigut moltes les víctimes, començant per el pilot d´un helicòpter mort aquesta vesprada , seguint pels animals que vivien en eixos boscos i acabant per tota aquella gent que ha perdut el verd del seu voltant.Tots han estat víctimes d´aquesta tragèdia!!!!

El que fa uns mesos es va anunciar, per desgràcia , s´ha fet realitat.Retallades del 38% i mil persones menys empleades en prevenció d'incendis han fet que no foren suficients els mitjos per poder propagar els incendis i arribar a l´extrem on hem arribat.

A més m´he assabentat que part de l´ùltima visita del Papa, fou pagada en diners que anaven destinats per a la prevenció D'incendis....indignant!!!

Aquestos dies no es parla d'altra cosa que dels herois del país però per a mi i per a molts més eixos herois són bombers ,protecció civil, mitjans aeris, etc.......eixos que també vis-ten de roig i groc com la "roja" i eixos que han lluitat i segueixen lluitant però sense esperar res a canvi,eixos que es juguen la vida fent el seu treball i eixos que ixen de casa i no saben si acabar arrasats per alguna flama......GRÀCIES A TOTS!!

El nostre país ha estat encès en flames i durant molt de temps pagarem les conseqüències d´aquest devastador fet i al mateix temps el meu cor es mantindrà trist i bullint d´impotència durant molt de temps pensant en tot el que ha passat!!!!

Sols puc acabar aquest escrit diguent als nostres responsables polítics que són una cara-dures, que sols es miren els seus melics i  exigesc responsabilitats d´aquesta desgràcia.

No cal títol......la lluna el triarà!!!

Ara de sobte has eixit de la meua vida, has eixit i per segona vegada.

Has desaparegut com ho fa la lluna quan deixe de vore-la.

Mirar-la em recorda a tu i cada nit quan no puc dormir, somnie en tu, i somnie que tornes per a donar-me aquelles abraçades que em feien desconnectar del món Sencer i feien que els sorolls no escoltara,fent-me sentir única i que algú cuidava de mi.

Ara ella cuida de mi, eixa que em vas regalar i que jo tant aprecie i tinc guardada com si fos un tresor.

Somnie en aquells "bon dia "que cada matí em donaves o aquelles hores mirant la tele com si estiguera al teu costat.

Se que sóc una somniadora però això em fa sentir be i la meua ment es manté en funcionament quan ho faig.

La teua presència note encara que no et vega o no senta el teu olor.

Em vas fer treure eixos somriures que tan dins de mi tenia i em vas fer veure que l'amistat apareix de sobte igual com ho vas fer tu.

A tu em vaig amarrar quan parlar necessitava, a tu, eixe que no em va posar pegues per escoltar-me.

He intentat a tu apropar-me sense cap resultat, però esperaré , esperaré fins que tu trobes el momernt de tornar a la meua vida.

En poc de temps , vaig aprendre moltes coses de tu.Vaig aprendre que la vida no és tan complicada com pensem i que en poc podem tirar endavant i que quan les coses van mal, de repent poden anar be

Si he demanar perdó ho faré, saps que no tinc cap problema en fer-ho i si he d'escoltar el que em dius també ho faré

He estat dies preguntant-me el perquè, el perquè de la teua distancia de sobte i no trobe ninguna resposta.

Entenc la teua postura encara que no sàpiga el motiu ja que abans de jutjar m´agrada pensar que tot és per alguna raó.

Tenim la mala costum de no demostrar el que sentim i igual jo vaig ser la culpable de tindre't tant prop de sobte i no dir-te-ho.Tenim la mala costum de sols apreciar el que tenim quan ja no ho tenim, i jo he sigut una de elles.

La teua amistat m´agradria tornar a tindre i que la distància no estiga present entre nosaltres.Poc més demane , amb això tindria prou!!!

Igual és tart però el meu cos necessitava escriure estes paraules, i necessitava que tu les llegires.

Ara és el teu moment, ara et toca a tu decidir perquè jo la decisió ja l'he pres, la meua postla meua postura no ha canviat .No m´agrada perdre a ningú de sobte i menys sense saber els motius.

Pren-te tot el temps que necessites, que jo no et posaré presses ni obstacles per a tornar a la meu vida.

Que la lluna cuide de tu i et faça llum quan no veges el teu camí!!!!

El meu particular homenatge.

La meua infància en tu vaig passar i molts bons records tinc d´aquella època.

Ho recorde tot de tu.

Recorde on et podia trobar, eixa casa que a l´entrar ja em feia sentir be.Aquella porta de fust amb el picot a l´entrada.Aquella escala que moltes vegades feia olor a coses que tant m´agradaven.Eixa olor que mai he tornat a sentir però que recorde com si el meu olfacte estiguera impregnat de ella.

Recorde l´entrada a eixa casa on un quadre penjat que deia "Dios nos guarde" cada vegada que entrava jo mirava.

Recorde aquella habitació on tu estaves sentada al voltant d´una taula redona.

Recorde el teu somriure, eixe que em regalaves quan em veies entrar a aquella menuda habitació-Eixe somriure que et feia més guapa que ninguna.

Recorde el teu olor al perfum eixe que tenies damunt de la teua còmoda,en eixa habitació que jo tantes vegades vaig estar i recorde ara mateix com si estiguera allí dins.

Recorde cada bes que em vas donar, que van ser molts.

Recorde quan em deies "et brillen els ulls"..... jo ja sabia que després d´aquella frase em tindria que quedar a casa un dies per una amigdalitis.Ningú millor que tu coneixia eixos ulls, eixos que reflexaven el meu estat d´ànim i tot el que en paraules no volia dir.Tu.....la que vas cuidar de mi durant tants anys!!!

Tu....la que va deixar enrere part del seu temps per cuidar-me i donar-me tot allò que tenies.I no van ser poques les coses que em vas donar, coses que ara veig que em sobraven per què sols estar en tu, i gaudir de la teua presència em sobrava.

Recorde quan fèiem eixes reunions familiars al menjador de ta casa on l´alegria es desbordava en tots nosaltres.Eixa alegria que tu ens contagiaves i nosaltres et tornàvem a tu!!!

Em sembla que vaig viure un somni, un somni del que no havera volgut despertar.Un somni que de vegades intente tornar a viure tancant els ulls intentant quedar-me dormida , aquell en el que tu estaves al meu costat i aquell en el que recorde era molt feliç,una felicitat que tu em vas ensenyar a compartir amb tots , al igual com feies tu.

De vegades aconsegueix entrar en eixe somni , eixe somni en el que estàs tu, eixe somni en el que aconseguix sentir el teu olor,aconseguixc notar les teues abrasades,aconseguixc estar prop de tu i en el que et promet cada vegada que et veig seguir ensenyant tot allò que tu a mi em vas ensenyar i contagiar d´alegria la vida dels demés.

Vas marxar de sobte, com si fores un cometa per l´aire i vaig deixar de voret , però la llum que desprenies es va quedar enganxada a una estrella en el cel, eixa que cada nit mire, eixa que que brilla més que ninguna , i eixa que sempre m´acompanya en el meu camí.Un camí que se no serà fàcil però que cada vegada que alce el cap note que estàs ahi fent el camí amb mi , al meu costat i sense deixar que mire enrere ni em done mai per vençuda en cap situació.




El recordar-te i sentir-te em fa ser molt forta i se que mai sola em deixaràs!!!

Segueixes estant present!!

Quasi fa un any desde aquell dia.

Un dia en el que la tristesa es va apoderar de tots nosaltres, de la gent que et volíem.

Va ser un dia molt trist però al mateix temps un dia de alegria de veure que deixaves enrere tot el patiment que durant tant de temps es va apoderar de tu per descansar en pau.Un patiment que vam passar tots en tu fins L'últim minut .

Sempre vas ser un exemple de valentia per a mi i hui encara segueixes siguen-ho.Em vas ensenyar que la distància no fa oblidar a les persones que vols, és per això que a dia de hui sent que et vull igual o més que quan estaves entre nosaltres.

La teua valentia recorde.Eixa valentia que ens feies veure a nosaltres i ens feies pensar que estaves be encara que no ho estaves.Mai vas deixar de somriure i això també és un acte de valentia.

Vas lluitar com si fos la pitjor guerra que hagués existit, i desde ací vull dir-te que no vas perdre eixa guerra, vas guanyar a tots als soldats als que et vas enfretar.Va ser lluitador fins L'últim minut i mai m'oblidaré d´això.Vas ser un exemple a seguir!!!!

Hui, és el teu aniversari,i he volgut escriure't aquesta carta per a que sàpigues que cada dia et recorde.Recorde el teu somriure que es contagiava allà on anaves i de segur que estigues on estigues seguiràs fent-ho.

Ací et recordem cada dia, i molts dies ixes en algunes de les conversacions de la meua família.Ixen els nostres somriures quan et recordem ja que sempre ens venen al cap els bons moments que vam viure al teu costat,uns moments que mai ningú oblidarem.

Moltes felicitats tio, i allà on estigues , no canvies mai i seguix sent com eres....et vull!!!

Història d´un amor que inmagine

Aparegué....aparegué en la meua vida de sobte, com si fos un guardià a mitja nit.

Als ulls no el vaig voler mirar per por a gaudir del moment.

Sols volia xarrar, conversar i intercanviar experiències amb ell.

Però de sobte alguna cosa en mi em va fer mirar-lo als ulls.La seua mirada penetrant va entrar dins de mi, tant fons que em va fer una ferida ,una ferida que en la pitjor guerra no havera tingut.

Encara la recorde,recorde eixe moment cada dia i a cada minut.Eixa mirada picara i amb ganes de menjar-se al món.Eixa mirada que no puc oblidar, eixa mirada color mar que va fer que m´adentrara dins de ella.

De sobte les seues mans començaren a acaronar-me i al mateix temps el meu cos a sentir una sensació que feia molt de temps no sentia.Una sensació de llibertat,com la tenen les aus quan volen per L'Aire,una sensació esborronadora com quan el fret entra dins de tu.

Em sobraven les paraules,ni tan sols volia sentir-les eixir de la seua boca,sols volia que amb la seua mirada em diguera allò que volia dir-me. I ho vaig entendre, i tant que ho vaig entendre com se segur que ell em va entendre a mi.

Poc a poc s'acostà a mi fins que em va arravatar els petons que tenia per a ell.Uns petons plens de sentiments i plens de ganes de demostrar el que tenia dins.

La passió ens va desbordar fins al punt de poder parar de ningú dels dos de besar-nos i abraçar-nos.

Després de tot allò va arribar el moment, ens vam llevar la roba peça a peça fins que ja no en quedà ninguna, sols els dos, els dos sols,vivint la passió i la gana de convertir-nos en una sola persona.

Ens fusionarem fins arribar a ser sols un, un que no volia soltar-se de l´altre.Ens vam menjar el món durant una llarga estona , no volíem que acabara!!!

La teua respiració encara puc recordar i sent usurpar les teues paraules prop de la meua orella.La teua veu greu i melancòlica la tinc gravada a la meua ment i recorde quan em deies.....tot anirà be!!

Vaig confiar en tu i sabia que tot aniria be , fins al punt de deixar-me portar per tu.

La fúria es va apoderar de nosaltres fins arribar al moment, eixe moment que tant havíem esperat els dos...estar un dins de L'altre!!!Aquell moment en el que vam arribar els dos a vore la lluna amb la passió que ens va pertocar

Vaig ser teua i tu vas ser meu, i desde aquell dia sols puc despertar pel matí pensant amb aquella mirada i aquells ulls color mar que em van enamorar i hipnotitzar.

Aquella nit , una nit fosca i calorosa,que mai podré oblidar, la recorde a cada dia i a cada moment de la nit, fent recórrer pel meu cos aquell sentiment que en aquell moment en ell vaig sentir .

Ens oblidarem de tot i de tots durant una llarga estona fent servir els desitjos dels dos.Uns desitjos que vam veure complits una nit en la que la varem deixar-nos portar i vam fer servir el sentiment de L'amor.

Podreu destruir tot allò que trobeu en la meua vida però mai ningú podrà destruir el record de aquella nit!!!

Després d´una llarga nit

 Hui ha sigut un dia llarg que ha arribat després d´una llarga nit, una nit que pensava que no acabava mai.

Un dia diferent als que tinc normalment.

Un dia en el que el meu cos ha estat ple de sensacions que feia molt de temps no sentia.

Un dia ple de rabia.

Un dia que he tornat a tindre la sensació de por , eixa sensació que em va turmentar tant de temps.

Un dia que he recordat moltes coses.

Un dia que me n´he adonat que oblidar és impossible.

Un dia que he pensat en abandonar, rendir-me i donar-me per vençuda.

Un dia que m´he sentit molt sola.

Un dia que sentit no tindre a ningú al meu costat.

Un dia que he sentit estar fora de moltes coses i situacions.

Un dia en que la meua ment ha treballat molt.

Un dia que el meu cos s´ha sentit mal en ell mateix.

Un dia que m´he sentit utilitzada per persones en situacions puntuals

I ara que ja està acabant este dia tan llarg segueix sentint tot el que he sentit hui.

Seguisc sentint la por que he sentit tot el dia,

Seguisc pensant en moltes coses.

Seguisc pensant que he estat utilitzada per algunes persones.

Seguisc pensant que estic sola i ningú està al meu costat quan ho necessite.

Seguisc pensant que oblidar és impossible.

Seguisc sentint la nesecitat d´abandonar i donar-me per vençuda.

Però després de deixar passar el dia he tret una conclusió.....segueixc sentint sensacions!!!!! i encara que les de hui no han sigut molt bones, demà en vindran de millors, o almenys això espere.

Ara tancaré els ulls, intentaré dormir, descansar i deixar que la meua ment s'agafe unes hores de descans.

Demà serà un altre dia i de segur que millor que hui.

Mirant enrere

Veure el que està passant estos dies a València em fa estar trista i contenta a la vegada.
Trista per què la situació que estem vivint sembla la de fa 40 anys.Sembla que tornem a viure l'època que van viure els meus pares i .....on està tot allò que ells van fer i aconseguir?On està tot allò que ells van fer per nosaltres?
Em sembla estar vivint les històries que ells m'han contat que passava quan eres joves .
Han vingut 4 lladres i corruptes i ens ho han llevat tot!!!!!!
Han vingut i s'han gastat tot allò que els nostres pares i iaios van aconseguir amb molt d'esforç i suor.......el nostre futur i el dels nostres fills
I contenta per què veig que la gent ha eixit al carrer i sembla que ja no està tant de moda ser del PP.
Eixa moda que ens ha volgut vendre el mitjà de comunicació que tenim ací a València, eixe mitjà que paguem entre tots i sols parla del que alguns volen.Eixe mitjà que conta les noticies mal contades i amaga la realitat.Com hui ,que la noticia del que està passant a València l'han camuflada diguen-te que el govern ja havia pagat part del deute que te amb els instituts i escoles.
Estos dies han eixit al carrer els alumnes del institut Lluís Vives de València,alumnes de 14 anys que no tenen ni calefacció al seu institut per què el govern del PP no paga els diners corresponents,xiquets que sols han eixit al carrer a manifestar-se i a demanar allò que és seu i a dir no als retalls en algo tan bàsic com és la seua educació .Les càrregues policials estan siguent molt dures contra ells.Han hagut detencions,agresions e insults.
Als nostres polítics que es van acostar a recolzar la protesta també van ser agredits.Tot açò passava hores després de que expulsaren a Mònica Oltra del Congrés per portar una camiseta que deia..."NO ENS FALTEN DINERS, ENS SOBREN XORISSOS"
On està la democràcia que diuen que tenim si ja no tenim ni dret a manifestar-nos ni a vestir-nos com volem?
La gent jove ha esclatat i ha eixit a defensar allò que pensen és per el seu futur.
Serà una època complicada pel que fa manifestacions i concentracions però ara més que mai hem D'estar units i eixir al carrer i cridar ben fort allò que no ens agrada.
Que els nostres fills no puguen dir mai que no vam fer res .

 

Quines son les prioritats?

Em faig a diari la mateixa pregunta......quines son les prioritats en este moment?
Tal vegada siga fer un camp de gespa artificial al poble ?
O tal vegada siga fer una auditoria ?
O fer una altra pista de padel ?
Fer el camp de gespa supossa una inversió de 200.000 euros que seria aprofitat per un centenar de xiquets del poble,però..... hem de quedar be en els pares , no?Ja que van estar 3 anys fent politica de carrer al poliesportiu i van prometre a una gran majoria d´ells la inversió si entraven a l´ajuntament, ara no els poden defraudar!!!
Fer una auditoria a l´ajuntament...perquè? Sobren els diners per a que es gasten 20.000 euros , o sols  ho fan perque ho portaven al seu programa electoral i volen fer tot el promés?.Que hi ha indicis d´ una mala gestiò de l´antic equip de govern?Dons be......
I fer una nova pista de pàdel? Em sembla absurd quan ja en tenim una al poble.Sí!!!...la gent juga, clar que juga,en tota la gent que tenim a l´atur al poble normal que la pista de padel tinga cues per a jugar.En alguna cosa es tenen que distraure per a no pensar en com arribar a fi de mes.
He sentit tot tipus d´històries, gent que li llevaran sa casa per no poder pagar-la, gent que no arriba a fi de mes, gent que te dos xiquets i no poden ni comprar roba per als seus fills, gent que ha d´anar a menjar  a casa dels seus pares, etc....Moltissimes històries que senc a diari i em cau l´ànima als peus de sentir-les.
Quines són les prioritats en temps tant durs per al govern del PP aci a Simat?
Sembla que la gent li importa poc, i sols es dediquen a fer el que possava al seu programa electoral  deixant a un costat les priritats màximes .
Hui m´han dit que sóc molt revolucionaria....com no he de ser-ho?
Cada nit , quan acaba el dia , he sentit mil històries....històries reals .....històries que estàn passant a gent que conec,i no puc compendre com hi ha gent que te com a prioritat gastar-se els diners pùblics en coses que no son imprescindibles i no donant feina o formació.No ho entenc ara ni ho entendre mai.
No em calle res d´allò que no em pareix be i que em sembla absurd.
Ho he fet fins ara i seguire fent-ho!!!
 Acabaré donant ànims a tota la gent que no passa per un bon moment.....que en son molts!!!I dir-los que no es queden en l´intent , que miren sempre endavant i pensant que demà serà millor que hui!!!!

El meu camí

Com saber si el que fem és el correcte????
Com saber si anem per bon cami?
Com saber si ens anirà be ?
Com saber si el que diguem en cada moment és el que cal?
Com saber a qui buscar per a demanar ajuda?
La veritat, el que deguem fer, el més important, l´amistad, l´amor,el  correcte........on trobem tot açò??

Totes estes preguntes i més son les que em faig al despertar cada mati.Em pare a pensar i pense....estaré fent-ho be?els agradarà a tots el que faig, dic o pense?Tenen tots  un moment en esta vida que els passa el que em passa a mi,no saber si seguir fent en el que faig o canviar de cami?o sols soc jo que vaig un poc despistà?

Estic en un punt de la meua vida que tot es una pregunta i no sé molt be qui em puga ajudar a trobar les respostes o si ho he de fer jo sola.
Tampoc sé si em donaren algun consell, si realment el seguiria perque fins a dia d´avui sempre he actuat conforme als meus ideals i pensant sempre en fer be, igual eixe es el meu problema, que pense massa en els demes i massa poc en mi, o no?no sé....no sé quin es el meu problema però el que si que pense es que tinc capacitat per poder fer-ho millor del que estic fent-ho, sinó no em preguntaria tanta cosa I tindria més respostes a les meues preguntes.

Sé que tot el que he fet, dit o pensat no ha segut sempre el més correcte, de vegades he fallat, ho sé perque algun dia he arribat a pensar que voldria tirar enrrere per canviar alguna cosa, però al fi i al cap crec que tampoc ho he fet tan malament, o això es el que pense jo.
No sé si tindre tanta pregunta es bo o no, no sé si trobare les respostes a totes elles, el que si se és que almenys intentaré buscar-les,per mi i per si alguna vegada algú es fa les mateixes preguntes que jo,no per donar-li les respostes sinó per indicar-li el cami per on pot trobar-les.I quin es el cami on estan les meues respostes?doncs, crec que seguiré fent el que faig, lluitant per el que vullc,ajudant als demés i esquivant cada obstacle que em trobe en el cami.
Sé que cada mati em faré moltes preguntes i que anire trobant les respostes però al mateix temps ixiran altres preguntes.
Sé que seré forta per poder arribar a la meua meta,o almenys ho intentaré, que a dia de hui es trobar les respostes que em faig cada matí, sé que hi ha molta gent al meu costat buscant tambe les seues respostes i no m´abandonarà en mig del cami, com tambe se que en eixe cami  anirà apareguent gent  que m´acompanyaran en el viatge de la vida.

Aleshores, no se encara la resposta a moltes de les meues preguntes, el que si se es que lluitaré per tobar-les i actuaré en cada moment com crega necessari per poder arribar a trobarles.
Áçò es una reflexió que faig perque sapigau el que senc ara mateix, sols donar les gràcies a tots els que m´acompanyen en aquest llarg camí en busca de totes les meues respostes.
M´encanta vore com al llarg del recorregut d´eixe cami apareixen persones tan meravelloses com les que tinc ara mateix al meu costat.Espere apareguen més i em dónen instruccions per anar responent a les meues preguntes.

Benvinguts!!!!

Després d´haver passat  molts mesos desde que vaig fer aquest blog, hui ,que és un dia com un altre, he decidit començar a utilitzar-lo.
He estat pensant molt quina finalitat donar-li i he arribat a una conclusió que poc a poc anireu descobrint tots aquell que s´aventureu a llegir el que jo aniré publicant.
Sols vos diré de moment una cosa.....quan passen uns anys  no podria mirar als meus fills als ulls i dir-los .......la mare no ho va intentar.
Mai els diré eixa frase perque per ells faig tot el que faig.
Donc be.....ara que ja vos he contat alguna coseta vos done la benvinguda al meu bloc, que espere siga una bona experiència per a mi, per contar-vos moltes coses, i per a vosaltres per llegir el que jo escric.
Benvinguts al meu blog!!!